dissabte, 2 d’agost del 2014

LA MENTIDERA i la seva Veritat

ARA no tinc res a dir !
Com lligar les paraules disperses
dins el meu cap enterbolit
i que les lletres no em siguin adverses ?

Però el ARA canvia,
i tot i essent sempre el mateix,
sembla que ARA la Paraula m'absorbeix,
ja que l'Univers així ho fa amb la seva pròpia Energia: l'estalvia !

De sobte, alço el cap tot fugint ...
fugint d’aquestes mateixes lletres que ja he escrit,
i per una finestra, per cert molt oportuna,
miro la rogenca, sanguina lluna.

Absort em té durant una bona estona
però, com tot canvia, al final m'abandona.
Alguna cosa em deixa, ja que amb vosaltres torno a ser alhora,
i amb aquests quatre versets l'escrit m'arrodona.

També m'ha dit el perquè avui és rogenca: és perquè te vergonya.
La culpen de coses que , més darrera més , li fan pertinença.
Li diuen que sempre és mentidera.
Em diu que això l'engronya .

Ens vol fer una pregunta senzilla que l'embarassa:
És el Sol tan culpable com ella de tot lo que a nosaltres ens passa ?
És veritat que el Sol és més lluny i més gran, però vet aquí la pregunta:
A una gota d'aigua del nostre cos qui l'atrau més, el Sol o la Lluna ?