divendres, 15 de desembre de 2017

Donar-se’n compte!


                                                                          Vet aquí un conte:El  donar-se’n compte!

                                                                          En mig de la foscor hi visc
                                                                          i, no veure-hi gaire, és trist, molt trist.

                                                                         La meva petita i etèria llum,
                                                                        ara dèbil, no arriba tan lluny.

                                                                       Poca cosa més  puc fer.
                                                                      Tan sols  dir a la persona de la meva  vora
                                                                     que el meu interruptor és com una joia

                                                                    i li vull ensenyar on, dins meu, és troba.
.
                                                                  Aleshores, ella, que el seu busqui,
                                                                 i  que el trobi, i que s’il·lumini,
                                                                i, tot just després, un petit primer pas dongui!

                                                              Només un petit pas,
                                                            ensenyant-lo, com jo l'hi he fet, al del seu costat.

                                                         Perquè la Joia de Llum
                                                        la portem tots dintre,
                                                       dins nostre, en algun racó;
                                                      potser darrera d’algun moble,
                                                    o potser és troba al sostre,
                                                  tot traient algun plafó.
                                               Potser sota l'escarxofada  cadira,
                                             o davall de sa polsosa catifa.

                                        Vet-t'ho aquí, cadascú s’ho sap!
                                     Tot és anar baixant fins al cor, i des del cap!