divendres, 16 d’agost de 2013

UN VESPRE AMB VOLGUDA MARINADA


Un vespre ,amb volguda marinada,
d’un dia d’estiu ,amb calorosa migdiada,
a la festa d’uns amics vaig fer cap.
La fan tots els anys ,de això en fa uns quants, i sempre hi soc convidat.

Els vaig saludant ,ja que els conec. A tots gairebé.
A molts els veig un cop al any ,aquest dia només.
A altres tan sols 3 o 4 cops ,a tot fer.
Ah !  L'estiuenca festa no es fa al meu poble ,si no a un altre indret.

Després de moltes xerrades , i birres i olives, toquen les 10 de la nit,
i ens asseiem al voltant de taules rodones al seu bell jardí .
A sopar , a sopar !  Doncs ,gana gana tots en tenim ¡
A mi em toca seure al cantó de un professor molt viu .

Bon vi ,postres ,cafès ,copetes, i aleshores ,tot seguit, els ànims ens fan escalfor.
Problemes de lògica surten i surten. Es nota l'etanol !
M'en planteja un per que el resolgui i li doni l'explicació.
Em tracte com alumne. Ja os he dit ,oi ,que es un professor ?

Hi han dos pares i dos fills ,tots amb molta gana, al voltant d’un gran i olorós coc .
El coc es rodó i amb quasi mig pam de grossor.
Fan un total de 3 talls . I cadascun dels 3 talls , al coc el dividiria en dos.
Tots els 3 talls  passen per al centre del coc, just al centre de tot.

Totes les porcions pesen lo mateix  i cada persona es menja dos porcions.
Compten les  restants porcions  i veuen que encara en sobren dos
A la taula del cantó un senyor crida ben fort (es veu que ho ha escoltat tot !):
“Això no pot ser !“ .”Compta ,compta !“ li diu,rient, el professor
.