Hi veig!
Ho veig des de uns ulls?
(temps després sabré que son ulls meus)
Mirant endavant, mirant quelcom que sembla el meu oposat,
vaig veient quelcom, veig una cosa que sembla jo mateix.
És aleshores que conec el mon.
I ho faig des de l'espill.
L'espill sembla meu, però no és meu, és qualsevol tros de la realitat.
L'espill trencat de la realitat!
Però, per a mi, em sembla que, això que veig, ho és tot, és tot el meu entorn.
Ara bé, jo sé que no és tot el tot, és només un bon i ínfim tros: és el meu petit jo!
I tot això és per dir que veig, dins l'espill, un deform roig,
veig una negror que esgarrifa i uns glaucs ulls
Ulls ja glaucs de ser tanta llum,
ulls glaucs d'una interna i desarramada brillantor!
Tot això que sembla una màscara és el meu-meu petit jo
I tot veient tot això, veient això petit, això escarransit,
veient aquest tros que em sembla un tot,
tot veient-lo em dic "M'ho estic agafant bé".
I segueixo dient-me: "Vés! Que hi vols fer!
La Vida, el tros de realitat que cadascú en diem Vida, és com és.
No hi podem fer ja res més, una vegada ja ho has donat tot!
Una vegada he vist el meu meu petit jo, ja els he vist tots.
Tot és lo mateix, tot és el NOSTRE JO, gros i formós.... el fem i ens pertany a tots!
