E.N.O.
Hi veig!
Ho veig des de uns ulls?
(temps després sabré que son ulls meus)
Mirant endavant, mirant quelcom que sembla el meu oposat,
vaig veient quelcom, veig una cosa que sembla jo mateix.
És aleshores que conec el mon.
I ho faig des de l'espill.
L'espill sembla meu, però no és meu, és qualsevol tros de la realitat.
L'espill trencat de la realitat!
Però, per a mi, em sembla que, això que veig, ho és tot, és tot el meu entorn.
Ara bé, jo sé que no és tot el tot, és només un bon i ínfim tros: és el meu petit jo!
I tot això és per dir que veig, dins l'espill, un meu deform roig,
veig una meva negror que esgarrifa i uns meus glaucs ulls
Ulls ja glaucs de ser tanta llum,
ulls glaucs d'una interna i desarramada brillantor!
Tot això que sembla una màscara és el meu-meu petit jo
I tot veient tot això, veient això petit, això escarransit,
veient aquest tros que em sembla un tot,
tot veient-lo em dic "M'ho estic agafant bé".
I segueixo dient-me: "Vés! Que hi vols fer!
La Vida, el tros de realitat que cadascú en diem Vida, és com és.
No hi podem fer ja res més, una vegada ja ho has donat tot!
Una vegada he vist el meu meu petit jo, ja els he vist tots.
Tot és lo mateix, tot és el NOSTRE JO, gros i formós.... el fem i ens pertany a tots!
Yīgè fēicháng yánsù de wèntí
wǒ yào wèn nǐ
zhè li yǒu nǐ de wèntí! Nǐ zhǔnbèi hǎole ma?
Jiù zhèyàng!
Nǐ xiǎng mǎi línghún ma?
Nǐ néng mǎi línghún ma?
Nǐ yǒu yǒngqì gòumǎi rénlèi de línghún ma?
Nǐ xiǎng mǎi ma?
Wǒ yào wèn nǐ
yīgè fēicháng yánsù de wèntí
Wǒ bùxiǎng mài diào
Wǒ de wǒ yě bùxiǎng mǎi biérén de.
Hěnjiǔ yǐqián wǒ wènguò zìjǐ zhège wèntí
Xiànzài wǒ xiǎng ràng nǐ wèn zìjǐ zhège wèntí.
Nǐ yuànyì mǎi rénlèi de línghún ma?
Nǐ huì mǎi biérén de tiāntáng ma?
Nǐ yuànyì mài diào nǐ dì dìyù ma?
Nǐ yuànyì yòng zìjǐ de línghún qù jiāohuàn lìng yīgè línghún ma?
Nǐ néng zuò dào ma?
Nǐ rènwéi nǐ yǒngyǒu nǐ yīng dé de línghún ma?
Nǐ juédé zhège wèntí yánzhòng ma?
Nǐ néng wèn yīgè bǐ zhè gèng yánsù de wèntí ma?
Wǒ bùshì zài shuō chūmài nǐ de línghún
Wǒ shuō de shì gòumǎi biérén de línghún