.... son mesos sense por!

Dies de presó, son mesos sense por!
Potser una mica, al matí, i, algun jorn, cap al tard. Som ara a la tardor.

Una taula, un llit en un racó
(llit buit, sense cap escalfor),
un parell de cadires, i ben prop uns llibres,
llapisos, gomes,compassos,regles i també un cartabó.

Me'n dono compte que, sempre em venen bons records...
aquell estiu, aquella mar blava, tota ella calma.

I tu, i jo. Tu i jo. Tu, sempre tu, per damunt de tot... tu.
 Tots junts en (un) cert futur.

Recordo altres coses, clar!, ja que tot és lligat.

Què és la memòria sinó lo que vol lo creador?
Aquell que sempre canvia amb cada nostra acció, però sempre és ell.
Ella,ell, o allò, i que s'obre dins nostre, al nostre interior,
allí, allí on la veritat surt, i ens surt com un  anhel,
com un desitj, com claror, i que, al veure'ns, ens fot, ens fot un bon clatellot.
Ens el fot, i abans de res!  Ens el fot abans de que midi i  pesi el nostre cor.
Abans del judici. Ens el fot, i un de bo, tot volen dir-nos un com ...

 " Sé, ho sé, sé el que has fet, ho sé abans de res. 
Algun fet l'hauràs fet sense amor. Alguna cosa has fet malament!
Però t'estimo, i et dono un doblat del nostre amor, aquell amor creat entre tu com jo,
I te'n donaré un altre, de doblat d'amor,  si saps donar gràcies pel teu tot penediment."

Per tant, companys, i per tot això, tan sols us dic als que esteu fora d'aquesta presó:
aneu fent, independents, aneu fent, i no us penediu de res, ja que penedir-se ho fareu en (un) altre moment!

, i