NOS
----------------
Amics de la pols del Camí.
Amics del pols de les estrelles.
Amics de assentades a voreres
plenes d'arrodonides pedres.
Amics de taules rodones,
amb xarrades disteses.
Amics de taules mal fetes,
amb actituds acalorades i punxents.amics de poques lletres..
Amics amb mons imaginaris,
que, potser es així. no? com els mons es creen?.
Amics de fa molts anys,
i altres que avui, d'amics ells se'n fan.
Amics de temps perduts,de temps endarrere.
que els trobes amb una senyal que abans feien.
Amics de la rosada del matí,
amics de migdiades ardents.
Amics de tardors rogenques,
amics de fogates de nit.
Però ... d'amics , amics, en queden pocs en el record,
perquè el Camí del Temps ho engoleix tot, Tot.I, abans de que els amics s'esvaeixin, hauries de posar-los en el Cor.
Allí! Allí! El Cor! On ni el Temps entrar-hi pot
¡¡¡¡*
------------------------------------fi
Tot
i saber grans retalls de futurs, com si fos un passat,
ens
fem creus del terrible moment actual.
Com
poden reaccionar així els sers humans!
Són
encara primitius, però sabem que maduraran.
Perquè
veiem, d'aquest futur, retalls molt mes enllà,
i ho
sabem així: Maduraran! Sí, ho faran! Encara que ... tardaran!
Sa
sang, molta sang, pels patis i carrers de la santa ciutat es pot trobar,
i
com que encara hi han sers que tot aquest fet els ha colpat,
d’una
manera o altra l’han recollit com a tresor.
Perquè
de veritat ho és. És un tresor molt apreciat!
El
cos és mort, però és Viu lo més important: Amor Viu que al temps
ha transcendit.
Es l'energia
més gran que en un cos ha sigut posat,
l'energia
més subtil que a un cos ha transformat,
i
que ara, passeja per la Terra I parla i menja com qualsevol humà,
encara
que, tan sols per un poc temps els hi Hem deixat!
Ja
sabem que eix fet no ho comprendran,
ni
tan sols el llençol ensangonat, però comprendre no és lo més
important.
Què
és lo que realment Ens importa? Doncs "El Donar".
I
perquè Hem ideat tot aquest "enrenou"? Portem programant-ho eons
intemporals,
i
volem que sigui, i per sempre, "el Fet més humà",
i
que la Terra ho visqui com un record que no es pot esborrar¡
O hauríeu de recordar com un "Viure en Veritat"!
Ho
sabem com Etern Present, el Temps raó Ens donarà,
ja
que...que són seixanta tres mil milions de segons per Nosaltres, ... l'Eternitat!---------------------------fi
A que sí!
A que m'agarro! A que ho faré?
Sí, però ... a què m'agarro?
Sí, a què? A què?
Tot és entendre el Subjecte!
El Subjecte de Ser!
Del meu Ser, del seu,
del teu, del Tot nostre! L'Esser!
Tot és entendre el Subjecte!
I ... no hi ha res més.
I ... anar vivint.
Vivint!
Vivint, com sigui:
en eixa Terra, o al Sol, o més enllà,
o a l'altra, o als estels. O Allà, als Entre-Temps,
allí on els estels neixen d'aquelles mares de pols que venen de Fora del Temps,
i que venen a viure des d'aquella unió amb la Xarxa, la Mare, la Primària.
(((( Ja que això és Ser Subjecte! ))))
La Xarxa que ho envolta tot Tot,
i sempre sempre, sempre ens dona un "petit brot", al renéixer.
I, ara, em diu: menja poc, respira, respira, descansa i gaudeix.
I omple't de Llum, i fes-ho "en gros", ja que sempre tornes:
ja sigui al teu llit, al tornar del son,
ja sigui al tornar de l'Esperit, estimant-ho Tot!
-----------------------------------------------------------------------------
Dies de presó, son mesos sense por!
Potser una mica, al matí, i, algun jorn, cap al tard. Som ara a la tardor.
Una taula, un llit en un racó
(llit buit, sense cap escalfor),
un parell de cadires, i ben prop uns llibres,
llapisos, gomes,compassos,regles i també un cartabó.
Me'n dono compte que, sempre em venen bons records...
aquell estiu, aquella mar blava, tota ella calma.
I tu, i jo. Tu i jo.
Tu, sempre tu, per damunt de tot... tu, i tots junts en (un) cert futur.
Recordo altres coses, clar!, ja que tot és lligat.
Què és la memòria sinó el que vol el creador?
Aquell que sempre canvia amb cada nostra acció, però sempre és ell.
Aquell o allò, i que s'obre dins nostre, a l'interior,
allí , on la veritat surt, i surt com un anhel,
com un desitj, una claror, i que ens fot, al veuren's, ens fot un bon clatellot.
Ens el fot, i abans de res! Ens el fot abans de que midi i pesi el nostre cor.
Abans del judici. Ens el fot, i un de bo, tot volen dir-nos un com ...
" Sé, ho sé, sé el que has fet, ho sé abans de res... alguna cosa has fet malament,
algun fet l'hauràs fet sense amor.
Però t'estimo, i et dono un doblat del nostre amor, aquell amor creat entre tu com jo,
I te'n donaré un altre, de doblat d'amor, si saps donar gràcies pel teu tot penediment."
Per tant, i per tot això, tan sols us dic als que esteu fora d'aquesta presó:
aneu fent, independents, aneu fent, i no us penediu de res, ja que penedir-se ho fareu en (un) altre moment!
------------------------------------------------------------------
..................................................................................
