divendres, 17 de novembre del 2017

Com agulla de temps donant la volta



Com agulla de temps donant la volta,
així la vida de Catalunya se’ns mostra
com trossos "partits" del pastís, i demostra
que les paraules s’entenen amb el color de la vora.

El verd es color suau, d’esperança,
de fulla, i és el color que a l’ull més li agrada.

El blau de mar es planer, fred, brau, tot horitzó,
t'enfonsa dins seu, al seu fons, fosc.
Però si t’omples d’ell pots surar, venturós,
ja que amb ell quasi t’has confós!

Si l’aclareixes pot arribar a agradar-te, sembla veraç,
com de cel clar, amb gavines volant a ras,
sempre granant, fent molt de soroll,
però d’elles no te’n fiïs, piquen, i molt.

El color taronja sempre es bo, però una mica,
al matí, a primera hora, després no lliga.

El roig es color de sang, ens dona la vida,
però no el vull pas quiet, ja que putrifica.

El lila, color d’alliberació, de dona, de cartoixa,
i de donar, però donar massa, massa, t’angoixa.

Ni blanc ni negre, amb el gris sembles transparent,
passes per la vida i no et veu la gent.
Ho vius tot a mitges i res et sorprèn,
una mica d’aquí i d’allà, així ho entenc!