ARA
no tinc res a dir !
Com
lligar les paraules disperses
dins
el meu cap enterbolit
i
que les lletres no em siguin adverses ?
Però
el ARA canvia,
i
tot i essent sempre el mateix,
sembla
que ARA la Paraula m'absorbeix,
ja
que l'Univers així ho fa amb la seva pròpia Energia: l'estalvia !
De
sobte, alço el cap tot fugint ...
fugint
d’aquestes mateixes lletres que ja he escrit,
i
per una finestra, per cert molt oportuna,
miro
la rogenca, sanguina lluna.
Absort em té durant una bona estona
però, com tot canvia, al final m'abandona.
Alguna cosa em deixa, ja que amb vosaltres torno a ser alhora,
i amb aquests quatre versets l'escrit m'arrodona.
També m'ha dit el perquè avui és rogenca: és perquè te vergonya.
La culpen de coses que , més darrera més , li fan pertinença.
Li diuen que sempre és mentidera.
Em diu que això l'engronya .
Ens vol fer una pregunta senzilla que l'embarassa:
És el Sol tan culpable com ella de tot lo que a nosaltres ens passa
?
És veritat que el Sol és més lluny i més gran, però vet aquí la
pregunta:
A una gota d'aigua del nostre cos qui l'atrau més, el Sol o la Lluna
?
