Nosaltres som un Drac.
Si, és veritat que ells tenen dos lleons.
També tenen braus, i molts,
però nosaltres molts rats penats.
Ells tenen força, i una certa i ben guanyada valentia.
No en tinc cap dubte d'això.
Poden tenir també molta mentida i molta, molta dolentia.
Però nosaltres, rats penats, podem arribar a ser uns bons i discrets xucladors.
Defallirem després del discurs d'ahir?
Repetirem tants crits "la mare que el va parir!"?
No podem negar que varem tenir molts minuts d'estupor,
però no tenim por, ni al temps, ni al brau, ni al lleó.
No tenim por dels que s'amaguen darrera dels fums,
d'aquells vapors, d'aquells que ens diuen que volen canviar la constitució,
d'aquells que fan del fum el seu gran sopor,
d'aquells que ens neguen la nostra decisió, el nostre perfum.
No, no tenim por, no tenim por ... esperarem!
Esperarem el temps que ens faci falta per arribar a ser independents.
Tenim molts peons, tots disposats a ajudar, pas a pas,
Tenim cavalls per saltar, per damunt dels neguits, matant les imposicions.
Tenim alfils, dos, amb color diferent,
tots dos disposats a vèncer amb la paraula, paraules que surten del cor.
Tenim torres de guaita, arreu del mon.
I la reina, qui és? ...i el nostre rei? Cap dubte... és el nostre Parlament!
