Amics del Camí de la Vida

Amics de la pols del Camí.

Amics del pols de les estrelles.

Amics de assentades a  voreres

plenes d'arrodonides pedres.

Amics de taules rodones,

amb xarrades disteses.

Amics de taules mal fetes,

amb actituds acalorades i punxents.

Amics de parla fàcil,
amics de poques lletres.
Amics amb mons imaginaris,
que, potser es així com els mons es creen!

Amics de fa molts anys,
i altres que avui es fan.
Amics de temps perduts, de temps endarrere.
que els trobes amb una senyal que abans feien.

Amics de la rosada del matí,

amics de migdiades ardents.

Amics de tardors rogenques,

amics de fogates de nit.

Però ... d'amics, amics, en queden pocs en el record,

perquè el Camí del Temps ho engoleix tot.
I abans de que s'esvaeixen hauries de posar-los en el Cor.
Allí,allí ... on ni el Temps entrar-hi pot¡¡¡