A la plaça gran de un poble petit,
l'altre dia em vaig trobar un vell amic.
Varem parlar de vells records,de temps antics.
Feia anys que no ens veiem i dona goig fer-ho així.
Al dir-nos el adéu ,desprès de l'abraçada final,
em deixa un full de paper amb un dibuix enmig.
Tot allunyar-se ,i sense girar el cap,em va dir:"Amb
Deu siau".
I jo em vaig quedar atonit : Allà , a la plaça ,al seu bell mig.
El paper duia el dibuix que os mostro aquí.
Darrera la fulla ,hi havia,també,unes paraules
escrites a mà:
“MusEuMesApost“.Que me havia volgut dir?
A lo
millor,les lletres no anaven amb el dibuix,vaig pensar.Minuts,hores,tant del dia com de la nit,
dies sencers dedicats a esbrinar el misteriós escrit.
A vegades les coses no son lo que semblen,em vaig
dir.
Penso que si m'ho va deixar ,es que ho puc aconseguir.
Les paraules vaig comptar,capgirar,trencar,
i de manera diferent les vaig tornar a unir.
Vaig comptar les estrelles,son 12, i els punts,13 n'hi ha,
i els angles entre els punts. Inclòs els colors vaig
mirar.
Distàncies vaig mesurar,entre els 12 punts ,i amb el
central.
Amb tantes dades que tenia,la Lògica i el Ordre
vaig posar.
Només quan vaig decidir que no havia cap problema,
aleshores la solució va vindre directa a mi. Fes-ho així ¡¡¡¡
aleshores la solució va vindre directa a mi. Fes-ho així ¡¡¡¡