Les tres Maries ¡
Tan pies ,tan seves,
tan posades ,tan polides ¡
Entre elles , de llum se abastien ¡
Després de veure-ens no ens diem res mes.
Les mirades basten ,les paraules sobren ,
Però ,si n’hi hagués , no molestarien.
Volant estem.
Viatgem en el espai .
En un temps mes proper,
Futurs passats que no hi son mai .
Si em miro en els teus ulls ,
et veig a tu mirant-me en els meus.
Ens veiem els dos junts
com si en un sol ull ens quedem.
En el fluir de les coses,entre elles intercanvien essències
i moltes , moltes vivències,
que son retorn al origen de tot plegat .
Sentin-se dins , deixar-se anar .
Quatre mónades hi ha :
Tres per estimar
i una per ser estimada.
Tres eren . La que falta ,a on la tinc que anar a buscar ?
Podria ser que ,el que observa i compta , comptat està ?
Tres eren . La que falta ,a on la tinc que anar a buscar ?
Podria ser que ,el que observa i compta , comptat està ?
