Un vespre ,amb
volguda marinada,
d’un dia d’estiu ,amb
calorosa migdiada,
a la festa d’uns
amics vaig fer cap.
La fan tots els
anys ,de això en fa uns quants, i sempre hi soc convidat.
Els vaig saludant ,ja que els conec. A tots gairebé.
A molts els veig un
cop al any ,aquest dia només.
A altres tan sols 3 o
4 cops ,a tot fer.
Ah ! L'estiuenca festa no es fa al meu
poble ,si no a un altre indret.
Després de moltes
xerrades , i birres i olives, toquen les 10 de la nit,
i ens asseiem al voltant
de taules rodones al seu bell jardí .
A sopar , a sopar ! Doncs
,gana gana tots en tenim ¡
A mi em toca seure
al cantó de un professor molt viu .
Bon vi ,postres ,cafès ,copetes, i
aleshores ,tot seguit, els ànims ens fan escalfor.
Problemes de lògica
surten i surten. Es nota l'etanol !
M'en planteja un per
que el resolgui i li doni l'explicació.
Em tracte com
alumne. Ja os he dit ,oi ,que es un professor ?
“ Hi han dos pares i dos fills ,tots amb molta gana, al voltant d’un gran i olorós coc .
El coc es rodó i amb quasi mig pam de grossor.
Fan un total de 3 talls . I cadascun dels 3 talls , al coc el dividiria en dos.
Tots els 3 talls passen per al centre del coc, just al centre
de tot.
Totes les porcions pesen lo mateix i cada persona es menja dos porcions.
Compten les restants porcions i veuen que encara en sobren dos “
A la taula del
cantó un senyor crida ben fort (es veu que ho ha escoltat tot !):
“Això no pot ser !“
.”Compta ,compta !“ li diu,rient, el professor
.
